On són, els boigs?

“Diantre, si n'és, de flaca, la nostra raó! El senzill propòsit d’anar a visitar un manicomi ja m’havia fet veure, tota la tarda, boigs pertot arreu, boigs i res més. Dins de l’establiment, ¿quants n’havia sorprès, en substància? Tres, amb prou feines. I, malgrat això, quina pertorbació, en el meu enteniment, quan veníem de retorn! M’embrancava en filosofies per descobrir on acaba la raó i on comença la demència, i em feia uns embulls que...Déu me'n guard, d’explicar-vos-els! Era un desvari, i el pitjor del cas es que totes les meves conclusions m’empenyien a confessar que tots som boigs, que l'única diferencia a que ha d’entendre la patologia consisteix en la duració, intensitat i freqüència dels arravataments. “

“Bé és veritat que, ara que estic serè, amb aquest inclusiu m’ho explico: tot dependrà de la serenitat o la pertorbació del metge en aquell moment. Heu tingut un disgust, vos heu enutjat. Entreu en una sobreexcitació prou accentuada perquè algú s’alarmi. Criden un metge. Vos toca el cap, vos fa preguntes...Ja haveu pres un bitllet de la rifa: segons la sort, vos tocarà viure a la torre, sense lesió i tot. Al cap d’unes quantes hores d’ésser al manicomi ja ningú us creurà mes savi que els altres, ni vosaltres mateixos tampoc. Perquè (creieu-ho) l’alienació es encomanadissa. “

On són, els boigs? Narcís Oller